dijous, 31 de maig del 2007

EL ALEMAN DE DIEGO ANIDO



“... estaba pletórico, bello y sumiso como una geisha, en el graderío superior del frigorífico, en agradable compañía de otros seres: salami, queso brie, salchichas bradburst, un par de filetes de beluga, siete huevos en una huevera de doce y una botella de mosto tinto. Ah!, qué bella es la vida a cuatro grados! Cada segundo se toma su tiempo...”

EL ALEMAN, de Diego Anido parteix de la data de caducitat d’un iogurt per mostrar-nos una realitat deformada on aquesta dada aparentment intranscendent es converteix en l’entrebanc desencadenant de l’acció. Diego Anido és creador resident de la plataforma AREAtangent on va gestar “El Alemán” i on està preparant la seva pròxima peça “Como se Puede Amar a una Cucaracha”. Juntament amb el seu anterior muntatge “Paperboy” Diego Anido culmina així un treball de creació de personatges basats en la difusa frontera del seny.
Diego Anido (A Coruña, 1976) comença els seus estudis de “Formació per a l’actor” a l’escola Espacio Aberto de Santiago de Compostela. A més, alterna les classes amb cursos de dansa contemporània, clown, bufó, mim, happening, butoh...
Actua a diverses sales de Galícia com a còmic i també com a músic de la ja desapareguda banda “Taxi Driver” i del col·lectiu musical “La familia feliz”. També realitza diferents treballs en el terreny àudiovisual i en el de la performance. Membre de la companyia “Nut teatro”, i assidu de la “Sala Nasa” de Santiago. El 2004 estrena la seva primera peça en solitari “Paperboy” a Galícia. Aquest mateix any es trasllada a Barcelona per ampliar la seva formació. Aquí contacta amb la plataforma artística Areatangent accedint així a múltiples festivals escènics. Actualment viu a Barcelona i és companyia resident d’Areatangent, on crea els seus espectacles.

dimecres, 23 de maig del 2007

AREA DE TEXT, 2NA EDICIÓ SONORA

Aquesta setmana AREAtangent està realitzant un workshop de dramatúrgia sonora coproduit pel festival LOLA.
Després de la bona rebuda de la primera edició i de la constatació que el format radiofònic ofereix realment una via d’experimentació en el camp de la dramatúrgia sonora AREAtangent ha decidit tirar endavant una segona edició d’AREA de TEXT, enfocant-la aquesta vegada cap a l’intercanvi de creadors entre autors de Barcelona i autors d’altres indrets: Madrid i Lyon en aquest cas. La 2NA edició d’AREA DE TEXT anirà estretament lligada a un projecte de més llarga durada de dramatúrgia contemporània que durà a terme AREAtangent al llarg del 2007.
FASE 1 març-juny 07 Taller d'Experimentació Permanent (TEP1)
FASE 2 maig 07 Residència d'autors a BCN / workshop
FASE 3 juliol-agost 07 ÀREA de TEXT 2na edició / emissió
FASE 4 setembre-octubre 07 Residència d'autors fora BCN
FASE 5 nov-des 07-gener 08 Possible continuïtat d'alguna de les peces
IMPACTE I DIFUSIÓ DEL PROJECTE* La producció del projecte és d’AREAtangent i compta amb la col·laboració del Festival Barcelona Grec, Festival LOLA, Obrador Sala Beckett, Teatre Lliure, Casa Encendida i Festival Temporada Alta.
* DINS LA MOSTRA DE TEATRE ALTERNATIU I DE PETIT FORMAT LOLA 07 ES FARÀ EL 1R PREMI DE TEATRE SONOR DE PECES DE TEATRE ESCRITES PER RÀDIO DE 10 MINUTS AMB DOTACIÓ ECONÒMICA I MUNTATGE DE LA PEÇA GUANYADORA PER PART D’UN DIRECTOR ESCÈNIC CONSOLIDAT.

dilluns, 21 de maig del 2007

TRISTAN TZARA AL TEATRET



Una ocasió única de veure a INMÓVILES OMBLIGOS de Mèxic a Catalunya, presentant l'obra de Tristan Tzara, CORAZÓN A GAS.
Tristan Tzara (Romania 1896-París 1963) Assagista i poeta conegut principalment per ser fundador del moviment dadaista. Primer a Zürich i més tard a París, Tzara va escriure els primers manifestos del moviment, en els quals definia els seus principis nihilistes. Dadà com paraula no significa res especialment. El dadaisme recull noms com Francis Picabia, Man Ray, André Breton, Paul Eluard, Louis Aragon, Philippe Soupault, Pablo Picasso, Ionesco, Satie… Una posada en escena de la seva obra teatral “El cor a gas” (1922) va representar, per discrepàncies, el trecament amb els cradors dadaistes per als quals havia estat d'una gran influència. Cap als anys 30 però, com la majoria del seus companys dadaistes, es va interessar pel surrealisme. Durant la II Guerra Mundial es va unir a la Resistència francesa i una vegada acabada aquesta es va dedicar a la política abandonat així la creació poètica.