dilluns, 9 de juliol del 2007

KAF-KA SORPREN PER LA CREATIVITAT


Un treball de creació que interrelaciona diferents disciplines artístiques. A partir del treball de Maria Piñol després de la lectura de “La carta al pare” de Kafka, i a proposta de Tramateatre es fa, al Teatret, un treball de creació en viu i en directe. Quatre elementes escènics: la imatge, la veu, la música i el gest interpreten fragments de l'obra de Kafka confluint en l'escena. “La carta al pare” vista per Maria Piñol, a la imatge, Antonio López, a la veu, Laia Minguillón, a la dansa i Anímic, a la música. És un treball en procés, un treball obert, que evoluciona des de l’escenari cap a l’espectador, únic receptor de l’objectiu. Un treball que ha sorprés gratament públic i intèrprets, amb la seguretat d'estar davant d'alguna cosa que, sigui com sigui, ha de seguir evolucionant.

tu n’ets el causant
tu n’ets el causant

LLUIS SOLER AL TEATRET


El dimecres dia 11 escoltarem Lluís Soler acompanyat de dues xelistes (Maria Bou i Marta Roma) i els SONETS de William Shakespeare. Una posada en escena d'Antonio Calvo i la música i direcció musical de Quim Rabaseda. No és la primera vegada que tenim el plaer de poder gaudir de la preciosa veu de Lluís Soler al Teatret. Un lloc on ell s'hi troba especialissimament a gust, segurament per la bona acollida que li ret el públic esparreguerí i per la proximitat que afaboreix les dimensions de l'espai.

ENTRADES EXHAURIDES

dijous, 31 de maig del 2007

EL ALEMAN DE DIEGO ANIDO



“... estaba pletórico, bello y sumiso como una geisha, en el graderío superior del frigorífico, en agradable compañía de otros seres: salami, queso brie, salchichas bradburst, un par de filetes de beluga, siete huevos en una huevera de doce y una botella de mosto tinto. Ah!, qué bella es la vida a cuatro grados! Cada segundo se toma su tiempo...”

EL ALEMAN, de Diego Anido parteix de la data de caducitat d’un iogurt per mostrar-nos una realitat deformada on aquesta dada aparentment intranscendent es converteix en l’entrebanc desencadenant de l’acció. Diego Anido és creador resident de la plataforma AREAtangent on va gestar “El Alemán” i on està preparant la seva pròxima peça “Como se Puede Amar a una Cucaracha”. Juntament amb el seu anterior muntatge “Paperboy” Diego Anido culmina així un treball de creació de personatges basats en la difusa frontera del seny.
Diego Anido (A Coruña, 1976) comença els seus estudis de “Formació per a l’actor” a l’escola Espacio Aberto de Santiago de Compostela. A més, alterna les classes amb cursos de dansa contemporània, clown, bufó, mim, happening, butoh...
Actua a diverses sales de Galícia com a còmic i també com a músic de la ja desapareguda banda “Taxi Driver” i del col·lectiu musical “La familia feliz”. També realitza diferents treballs en el terreny àudiovisual i en el de la performance. Membre de la companyia “Nut teatro”, i assidu de la “Sala Nasa” de Santiago. El 2004 estrena la seva primera peça en solitari “Paperboy” a Galícia. Aquest mateix any es trasllada a Barcelona per ampliar la seva formació. Aquí contacta amb la plataforma artística Areatangent accedint així a múltiples festivals escènics. Actualment viu a Barcelona i és companyia resident d’Areatangent, on crea els seus espectacles.