ARRIBA "EL VERÍ DEL TEATRE"

EL VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera 

ESTRENA 26 de maig al TEATRET a les 21:00 h

FUNCIONS: 26, 27 de maig; 1, 2, 3 de juny

HORARIS: A les 21:00 h (div. diss.) i a les 19:00 h (diumenges)

TEATRET (Francesc Macià, 66) Esparreguera

Amb Ernest León i Gerard Bidegain

Direcció de Carles Reynés

Equip tècnic: Rafa Haro, David Oriol Rebollo

Producció de Tramateatre 2012

Col·laboració: Ca N'Estruc, Montserrat Martorell i Eloi Mestre

ENTRADES 

Preus: 10 € (5€ menors i estudiants)

Reserves: 618 3138 99 (tramateatre@gmail.com)

Venda: VidaLocal.cat o a les taquilles del teatre abans de la funció.

El teatre, al llarg de la història, ha estat l’exposició de la vida humana damunt d’un escenari i a cada moment ha tingut la seva manera precisa de ser representada, interpretada i d’arribar als espectadors. Rodolf Sirera (València 1948) amb El Verí del teatre, ens proposa una lectura extrema de dues de les posicions més definides alhora de representar i d’interpretar: “El teatre ha de ser ficció, art, tècnica... O pel contrari, únicament  sentiment, emoció..? Només s’expressa allò que se sent?”. El verí del teatre és també una recerca, el desenvolupament d’una investigació. El títol presenta un doble significat, tots dos igualment vàlids per a identificar la peça. D’una banda ens remet metafòricament a la passió pel món dramàtic que senten algunes persones, tan forta i pertorbadora com la febre que provoquen certs verins. A més, però, el títol remet a un altre verí no metafòric. Dos actors donen vida a una història intrigant que els atrapa a ells i als espectadors. Una història magnètica on tothom és dut, sense remei, cap a un final... Quan el verí del teatre entra al teatre, tothom es converteix en actor i ningú no ho podrà evitar. Ernest León i Gerard Bidegain, dirigits per Carles Reynés, interpreten els dos protagonistes de l’obra, on Sirera ens introdueix en un joc escènic interessant i inquietant.

NUNA

NUNA en concert al TEATRET

El dissabte 21 d'abril a les 22h passa una vetllada agradable amb música de casa nostra. Nuna ens oferirà un concert íntim al Teatret.

Reserva les teves entrades a tramateatre@gmail.com

EL POEMA DE MONTSERRAT

El Poema de Montserrat (1956)

Autor: Josep Maria de Sagarra

Rapsodes: Jaume Boladeras, Josep Borràs, Josep Maria Brunet, Pere Cuscó, Eloi Mestre, Francesc Serra i Llàtzer Hidalgo.

Producció: Tramateatre

22.23.27.28.29 ABRIL 2012

21:00 h (dl.dv.ds.) 19:00 h (dg)

Teatret (Av. Francesc Macià 66)

"Avui que una ventada impenitent 

encongeix el perfum de la ginesta,

i és tan descolorit, de tan absent,

el meu domàs de festa,

dins una pau anònima i modesta

vull dir la meva fe sincerament.”

Així comença “El Poema de Montserrat”, del cèlebre poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Josep Maria de Sagarra. Un text publicat per primera vegada l’any 1956 on l’intel·lectual català feia un cant a la seva pàtria, adoptant la manera de l’èpica catalana que havia adquirit un punt àlgid el 1886 amb el “Canigó” de Mossèn Cinto Verdaguer. Un cant a la pàtria catalana contextualitzat en un moment convuls i de severa postguerra. Uns moments en els que tota mostra d’enaltiment i estima al que no era allò imposat oficialment era perillosa. Montserrat representa pel poeta molt més que un símbol religiós. A la Muntanya Sagrada és on hi plasma els seus anhels, les seves preguntes i hi llegeix la història d’una societat.

Des que l’Abat Oliba havia fundat el Monestir cap al 1025, Montserrat s’havia convertit en un punt de referència. La imatge de la Verge, bella i misteriosa, va fer disparar la devoció al santuari i la va escampar no només per Catalunya, sinó també per Espanya i, més tard, fins a les amèriques.

Sis veus solemnes, sis homes tan arrelats a Montserrat i els seus contorns com els versos que Sagarra escrigué l’any 1956, seran els protagonistes d’una lectura que ens traslladarà a temps remots, quan el perfum de les flors i la brisa lliscant sobre les pedres encara inspirava als pobles. Aquestes sis veus familiars, conegudes i amb experiència s’encarregaran d’apropar-nos unes reflexions que, de ben segur, compartirem amb l’autor.