Fins sempre, Quimet

El Quimet Puig, padrí del Teatret, ha estat també padrí teatral de tots els que hi hem actuat. Un honor. 
Gràcies per tot!

Fotografia: Herodes a La Passió d'Esparreguera. Temporada 1960.

TERRABAIXA2.0

Fotografia de l'equip de TerraBaixa2.0: Quim Sitjà / Festival Lola 2012

TERRABAIXA2.0

AUTOR ÀNGEL GUIMERÀ INTÈRPRETS RAÚL AGUADO, GERARD BIDEGAIN, ERNEST LEÓN, MONTSERRAT MARTORELL, ELOI MESTRE, QUERALT SÁEZ, LAURA SERÓ, ISAAC SERRANO, JAUME TORRUELLA ESPAI ESCÈNIC RAFA HARO IL·LUMINACIÓ DAVID REBOLLO ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ CARLES REYNÉS PRODUCCIÓ TRAMATEATRE

PROPERES FUNCIONS: GENER 2013

11 de gener - 19:00 h i 21:00 h
13 de gener – 19:00 h
18 de gener – 19:00 h i 21:00 h
20 de gener – 19:00 h i 21:00 h

RESERVEU LES VOSTRES ENTRADES

tramateatre@gmail.com

ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924), va ser un creador solitari, autodidacta i sempre compromès amb la tasca de reconstrucció cultural i política del seu país. Guimerà sempre va mostrar un enorme interès i coneixement per la societat on vivia i la seva obra dramàtica de seguida es va veure influ- enciada pels brutals canvis socials propiciats per la revolució industrial i pels avenços científics. En aquest context Terra baixa (1897) representa el punt àlgid de la creació teatral d’Àngel Guimerà.

Posar en escena TERRA BAIXA avui, ens obliga a fer-ne una lectura que vagi més enllà del típic drama rural; fins i tot els seus contemporanis ja criticaven el seu teatre per massa tosc i primitiu. Guimerà és sens dubte la nostra millor tradició teatral, en part perquè no en tenim d’altra, però les tradicions sempre s’han d’assumir per mirar de fer-les pròpies, per interaccionar-hi i mirar d’establir-hi un diàleg que pugui ser enriquidor.

TRAMATEATRE ha volgut fer aquest esforç i presenta la seva proposta compartida per un equip d’actors i actrius de gran maduresa i enorme sensibilitat. Fa més de cent anys de Terra Baixa i ara ja toca: terrabaixa 2.0

COMENTARI DEL DIRECTOR

Els nostres besavis i besàvies, des de l’any de la seva estrena el 1897, van convertir Terra Baixa d’Àngel Guimerà en una mena d’icona teatral no només dramàtica, sinó també de manera de representar i actuar dalt d’un escenari que ha perdurat fins als nostres dies. És possible que aquesta cuirassa no ens hagi permès entreveure la contundència de la proposta de Guimerà, barrejada en mig d’un romàntic drama rural. 
Amb Terra Baixa, Àngel Guimerà recull la universalitat d’alguns dels temes de Shakespeare i Victor Hugo i els situa al seu país, Catalunya, en una època en la qual els canvis socials, fruit de la incipient Revolució Industrial, comencen a prendre cos. A terrabaixa 2.0 ens preguntem precisament si assistim al final d’una època emmarcada dins del segle XIX, o a l’inici d’una de nova que té el segle XXI com a fons. A terrabaixa 2.0 apostem decididament per aquesta segona, en la qual el poder – força, domini, assetjament ... - es continuarà exercint, malauradament, de manera més sofisticada i subtil. En cap moment, però, no podem oblidar la utopia d’un món habitat per persones lliures amb la facultat de decidir per elles mateixes. Seguidament us presentem terrabaixa 2.0, una adaptació de Terra Baixa d’Àngel Guimerà feta expressament per al Teatret i produïda per Tramateatre. Us agraïm que vulgueu afegir-vos a la nostra reflexió i que passeu una bona estona.

Carles Reynés, director de l'obra

Sota el bosc lacti, una nova versió

Sota el bosc lacti va ser objecte d’una lectura dramatitzada l’any 2001 protagonitzada per les mateixes actrius. L’escenificació que ara us presentem és completament nova. Dolors Canals i Carme Paltort representen tots i cadascun del personatges de l’obra, David Parras ha composat i interpreta peces inèdites per a tuba i Jordi Junyent ha inventat tot un món plàstic per a aquesta versió inèdita.

Sota el bosc lacti, que es defineix com drama per a veus, és un text narratiu escrit per Dylan Thomas (Gales1914- Nova York 1956) i publicat després de la seva mort, l’any 1954 . Al llarg de l’obra la vivacitat de la paraula ens permet entrar als somnis dels habitants d’un poblet. Els paisatges esdevenen una segona pell de les persones i tot és sorprenent.

L’escenificació posa en joc les múltiples veus dels personatges amb el so d’un instrument musical mentre es configura un bosc d’objectes que tenen la noblesa del temps.Una petita joia de la literatura anglesa que garanteix una estoneta de felicitat.

Joan Castells

Sota el Bosc Lacti de Dylan Thomas

Dramatúrgia i direcció de Joan Castells

Música de David Parras

Escenografia Jordi Junyent

Llum David Rebollo

Imatge Rafa Haro

Producció i equip tècnic de Tramateatre 

Interpretació Dolors Canals, Carme Paltor, David Parras