SENYOR GRIPAU SENYORA MORT

Espectacle poètic (60’) a partir de textos de Josep Sebastià Pons. Dramatúrgia i direcció Albert Mestres. A partir d’una selecció de poemes de Josep Sebastià Pons (1886-1962), construïm un espectacle auster centrat en la naturalesa. En una primera part, els poemes remeten al final de l’hivern i la primavera. Una segona part, que fa parlar els animals i la naturalesa, evoca l’estiu. I una breu part final, tardoral, clou amb la “Faula de la mort”. L’espectacle ha de ser per força senzillíssim si volem deixar al vers i la paraula tota la seva força, el seu protagonisme com a personatge principal. Els actors diran els poemes, alguns llegits i alguns de memòria, amb petits i subtils jocs interpretatius, mentre el músic improvisarà d’acord amb unes pautes pactades. Alguns faristols i algunes cadires constituiran l’espai escènic, on el protagonisme ha de ser per a la llum. Interpretes Aina Huguet, Núria Pàmies i Marc Egea, actors i músics que interpreten els poemes i la música.

TEATRET (francesc macià, 66)

22.23.24. febrer 2013

[21:00 h] divendres i dissabte

[19.00 h] diumenge

Preu: 10€ (5€ estudiants menors de 25 anys)

Senyor Gripau senyora Mort es va estrenar el passat Festival Lola 2013, en una funció al Muxart de Martorell i, per tal que el públic d'Esparreguera pugui gaudir d'aquesta petita joia, ara se'n faran tres representacions al Teatret, un espai que estem segurs que li anirà molt bé. 

Josep Sebastià Pons (Illa del Rosselló, Ripollès, 1886-1962) és un dels escriptors rossellonesos més destacables de la literatura catalana i un dels pocs escriptors de la Catalunya del Nord que van ser conscients de la necessitat d’elevar el català a llengua de cultura. Per ell, la poesia era un laboratori experimental i amb els versos recreava el paisatge del Rosselló i les formes atàviques de la vida. 

Albert Mestres, director de l'espectacle, també és poeta, dramaturg i director teatral, en edicions passades dins el Festival LOLA ha estrenat L’ombra de la fondalada de Synge, amb Ramon Carbó i Josep Puig entre d’altres, La disputa de l’Ase d'Anselm de Turmeda, amb Aina Calpe i Marc Egea, i darrerament, Nix, tu Simona d'Albert Pijuan, amb Aina Calpe.

Aina Huguet, actriu, cantant i violinista (Furgatori de Josep Pedrals, El petit Eiolt, d'Henrik Ibsen, Peus descalsos sota la lluna d'estiu, de Joan Caballé)

Neus Pàmies, actriu, cantant i pianista (Llibertat, de Santiago Rusiñol, La partida, d'Albert Mestres)

Marc Egea, viola de roda i zafona, compositor de peces musicals per a obres teatrals. La disputa de l’ase, Albert Mestres. Sonets de Shakespeare per a viola de roda, actor i actriu, Coromines i els poetes Salvatge cor, d’Albert Roig; Salflorvatge, d’Ester Xargay. Amb Peter Skuce, va composar les músiques per al Museu Diocesà de Lleida. Compositor de obres per a cambra, banda simfònica, cobla, conjunt de metall, cor, etc.

Fins sempre, Quimet

El Quimet Puig, padrí del Teatret, ha estat també padrí teatral de tots els que hi hem actuat. Un honor. 
Gràcies per tot!

Fotografia: Herodes a La Passió d'Esparreguera. Temporada 1960.

TERRABAIXA2.0

Fotografia de l'equip de TerraBaixa2.0: Quim Sitjà / Festival Lola 2012

TERRABAIXA2.0

AUTOR ÀNGEL GUIMERÀ INTÈRPRETS RAÚL AGUADO, GERARD BIDEGAIN, ERNEST LEÓN, MONTSERRAT MARTORELL, ELOI MESTRE, QUERALT SÁEZ, LAURA SERÓ, ISAAC SERRANO, JAUME TORRUELLA ESPAI ESCÈNIC RAFA HARO IL·LUMINACIÓ DAVID REBOLLO ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ CARLES REYNÉS PRODUCCIÓ TRAMATEATRE

PROPERES FUNCIONS: GENER 2013

11 de gener - 19:00 h i 21:00 h
13 de gener – 19:00 h
18 de gener – 19:00 h i 21:00 h
20 de gener – 19:00 h i 21:00 h

RESERVEU LES VOSTRES ENTRADES

tramateatre@gmail.com

ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924), va ser un creador solitari, autodidacta i sempre compromès amb la tasca de reconstrucció cultural i política del seu país. Guimerà sempre va mostrar un enorme interès i coneixement per la societat on vivia i la seva obra dramàtica de seguida es va veure influ- enciada pels brutals canvis socials propiciats per la revolució industrial i pels avenços científics. En aquest context Terra baixa (1897) representa el punt àlgid de la creació teatral d’Àngel Guimerà.

Posar en escena TERRA BAIXA avui, ens obliga a fer-ne una lectura que vagi més enllà del típic drama rural; fins i tot els seus contemporanis ja criticaven el seu teatre per massa tosc i primitiu. Guimerà és sens dubte la nostra millor tradició teatral, en part perquè no en tenim d’altra, però les tradicions sempre s’han d’assumir per mirar de fer-les pròpies, per interaccionar-hi i mirar d’establir-hi un diàleg que pugui ser enriquidor.

TRAMATEATRE ha volgut fer aquest esforç i presenta la seva proposta compartida per un equip d’actors i actrius de gran maduresa i enorme sensibilitat. Fa més de cent anys de Terra Baixa i ara ja toca: terrabaixa 2.0

COMENTARI DEL DIRECTOR

Els nostres besavis i besàvies, des de l’any de la seva estrena el 1897, van convertir Terra Baixa d’Àngel Guimerà en una mena d’icona teatral no només dramàtica, sinó també de manera de representar i actuar dalt d’un escenari que ha perdurat fins als nostres dies. És possible que aquesta cuirassa no ens hagi permès entreveure la contundència de la proposta de Guimerà, barrejada en mig d’un romàntic drama rural. 
Amb Terra Baixa, Àngel Guimerà recull la universalitat d’alguns dels temes de Shakespeare i Victor Hugo i els situa al seu país, Catalunya, en una època en la qual els canvis socials, fruit de la incipient Revolució Industrial, comencen a prendre cos. A terrabaixa 2.0 ens preguntem precisament si assistim al final d’una època emmarcada dins del segle XIX, o a l’inici d’una de nova que té el segle XXI com a fons. A terrabaixa 2.0 apostem decididament per aquesta segona, en la qual el poder – força, domini, assetjament ... - es continuarà exercint, malauradament, de manera més sofisticada i subtil. En cap moment, però, no podem oblidar la utopia d’un món habitat per persones lliures amb la facultat de decidir per elles mateixes. Seguidament us presentem terrabaixa 2.0, una adaptació de Terra Baixa d’Àngel Guimerà feta expressament per al Teatret i produïda per Tramateatre. Us agraïm que vulgueu afegir-vos a la nostra reflexió i que passeu una bona estona.

Carles Reynés, director de l'obra