Raquel Tomàs és una autora jove catalana amb una escriptura fresca, impulsiva i poc condescendent alhora de crear una dramatúrgia. Li hem vist diferents obres i sempre ens ha sorprès per la valentia i la duresa dels seus arguments, des d'aquella "Comanicci" en la que es proposava analitzar el valor del 10 absolut (la perfecció?) a través de l'únic personatge que va poder assolir aquest número. Fins a "l'Home Estampa", en la que portava a l'extrem l'entrega total en les relacions. La Raquel planteja sempre situacions extremes però amb un dolç sentit de l'humor que crea una situació convulsa i contrastada.
Queda ven clar que vol dir Raquel Tomàs en Apocalipsi Life, però no per això, en la posada en escena de Tramateatre, es descuiden les formes, el com. No hi ha cap concessió a la joventut dels actors que defensen els seus arguments amb força, energia i caràcter. En tot cas, resulta sorprenent, i potser per això més creïble, que la seva joventut permeti tanta clarividència.Tampoc hi ha cap concessió al divertiment fàcil, un llenguatge ric, dirigit directament a la memòria de l'espectador, l'arrossega fins a l'única solució possible.
L'única solució a anys de polítiques desencertades –diu–, poc respectables i gens respectuoses amb la natura i els seus éssers. L'única solució per a una humanitat que s'ha posat masses vegades la primera de la llista i ha estat la responsable de l'actual catàstrofe natural contra el nostre planeta. Sentirem parlar les víctimes, ens veurem emmirallats en políptics corruptes que regatege amb les emissions de CO2, científics preocupats només a salvar la pell, en ecofamosos que es fan milionaris amb temes pseudo-socials... i ens veurem comminats a reconèixer i conèixer el nostre entorn per admirar-lo i defensar-lo.
La forma és, en aquest cas, l'excusa de la direcció per posar aquests joves davant nostre i obligar-nos a escoltar-los fins que no hagin dit tot el que es proposen dir. Set joves que resolen correctament el repte que se'ls planteja.
