dissabte, 6 de setembre del 2008

ASSAJANT PITARRA


ASSAJANT PITARRA “Gatada” en deu actes i amb il·lustracions musicals en “el català que ara es parla”.
Autora Lluïsa Cunillé a partir de més de quaranta gatades de Serafí Pitarra. Interpretada per Manel González, Rosa Maria Margalef, Eloi Mestre, Albert Navarro, Núria Sáez. Direcció i dramatúrgia Carme Paltor, Carles Reynés, Toni Puig. Ajudantia Gerard Bidegain, Olímpia Sánchez, Carme Sánchez Enregistrament de psicofonies Xavier Galvis Veus psicofonies Gerard Bidegain, Pere Cuscó, Imma Muñinos, Carme Paltor, Ramon París, Quim Paulo, Toni Puig, Carles Reynés, Jaume Torruella. Assessorament musical Montserrat Castellví. Músiques Gloria a España (1863) Anselm Clavé, Himne de Riego (1820) Evaristo San Miguel, Cançó del lladre (popular), Les flors de maig (1858) Josep Anselm Calvé, Mariacaipirinha (2004) Carlihos Brown. Producció TRAMATEATRE
Tramateatre ha escollit Pitarra i Cunillé, dos autors catalans, per a commemorar el 70 aniversari de la Biblioteca d’Esparreguera, per deu motius: Un, ens agrada el teatre català. Dos, ens agraden els antics autors, sobretot si com Pitarra gaudeixen de popularitat i de bona ploma. Tres, ens agraden les joves dramatúrgies catalanes modernes. Quatre, si un escrivia gatades l’altra és una gata maula. Cinc, els dos saben com utilitzar la ironia, la parodia, la crítica i l’humor. Sis, d’autors catalans n’hauria d’estar la biblioteca plena. Set, el teatre i la literatura són indissociables. Vuit, Tramateatre i la Biblioteca també. Nou, allí hem aprés i hem crescut. Deu, haviem de dir, per molts anys Biblioteca! Benvinguda Biblioteca!
L’obra: Cinc caps de llista dels principals partits polítics de Catalunya queden tancats al Teatret mentre es proposaven a “Assajar uns textos de Pitarra” per llegir durant l’acte d’inauguració de la nova biblioteca a l’Ateneu.
Els autors: Lluïsa Cunillé torna a mostrar el seu interès per la recuperació i revisió de gèneres de la cultura popular i tradicional amb una mirada actual, però sobretot, personal. Escriu aquesta obra, que es va estrenar al Teatre Lliure l’any passat dirigida per Xavier Albertí, a partir de textos de més de 40 de les famoses “Gatades” de Serafí Pitarra. Serafí Pitarra és Frederic Soler, barceloní nascut el 1839 i mort el 1895. Va viure un dels períodes polítics més convulsos de la història del nostre país. Dramaturg, poeta i empresari teatral és el màxim representant del teatre romàntic català. Funda la societat Teatre Català, al Romea, de la qual n’és empresari. També conrea la poesia, tant la satírica com la culta, i és nomenat “mestre en gai saber” als Jocs Florals. És autor d’una basta quantitat de teatre paròdic i popularment conegut com a “Gatades”. La publicació tenia format de quadern i apareixia setmanalment. Les Gatades que tenien caràcter festiu, estaven escrites en vers i, en moltes ocasions, parodiaven altres obres i gèneres. Estan escrites en un lèxic familiar, que molestava sobretot als “Floralistes” (els erudits –molts d’ells relacionats amb els Jocs Florals– que volien donar tal grau de puresa a la llengua catalana, que la situava fora de la comprensió del poble, precisament per qui escrivien Pitarra i els seus amics). Frederic Soler va reivindicar durant tota la seva extensa trajectòria “el català que ara es parla”, que eliminava afectacions i els arcaismes que sovint amanien la literatura culta de l’època. Això fa que hi trobem castellanismes que avui en dia encara sorprenen ja que han estat radicalment bandejats de la nostra llengua. A “Assajant Pitarra” trobarem que hi apareix aquest català que defensava Pitarra, tan el del seu temps com el del nostre, mesclats amb la mateixa agudesa que ho estan els textos de Pitarra i Cunillé a tal punt que, en alguns moments, ens serà difícil diferenciar-ne l’autoria. En els textos seleccionats per la Cunillé es pot apreciar perfectament el pensament crític i satíric de mitjans del segle XIX, el qual l’espectador podrà comparar i assimilar al moment actual.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No us perdeu aquesta comèdia! És realment una joia de la paròdia i sàtira política catalana; Cunillé i Pitarra fan un còctel humorístic brillant! Per a tots els que us agradi el bon teatre i la literatura refrescant, aquí teniu una oportunitat excel·lent per a passar aquest setembre amb molt d'humor (ara que vé la crisi... va bé que ens ho prenguem amb un somriure ben sa).

Ens veiem allà, fins aviat!

Gerard Bidegain

Anònim ha dit...

Felicitats a tots... però l'he de tornar a veure. hahahaha
N.o us la perdeu.

"la habeis liao parda"

edmon

Anònim ha dit...

Els del Llibertí no saben que vol dir ser divertit, menos caretos, menos culets, però divertit divertit el Pitarra. ah, i com a mínim a aquests se'ls sent.

mandao

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el mandao, el Llibertí era com un cafè descafeinat, amb sacarina, llet descremada i sense substància... un "desgraciat", que diuen, vaja. I el Madaula devia estar molt cremat de l'obra, perquè estava molt fluix. Sort que encara tinc oïda, perquè en conec més d'un i de cent que no van sentir ni a la Guallar!!!

Jo el Pitarra ja l'he vist i he repetit i tot! Aneu, aneu a veure el Pitarra, que allò sí que és una comèdia per a riure a gust!

Felicitats de tot cor!

...un emfitèutic