BRAVO PEL DIRECTE

Ahir, diumenge dia 21 de setembre, Ràdio Esparreguera i el programa PERLAPORTA DELDARRERA (el dominical cultural de l'estiu) produït pel Festival LOLA, varen fer el seu darrer programa en directe des de l'escenari de La Passió. Un centenar de persones varen assistir a l'acte. L'acte consistia en una representació còmica a carreg dels mateixos joves responsables del programa durant aquests 10 diumenges (guió original també) i de col·laboradors de La Passió. Una entrevista per presentar els festivals del Gest i del LOLA. I acte seguit, la final del concurs ALPEU DELACREU. Una vintena de persones varen participar al concurs que es va desenvolupar amb gran sorpresa, doncs va resultar molt divertit. La guanyadora va ser LAURA SERÓ, una jove col·laboradora de La Passió, que va guanyar davant un dels actors més veterans. El programa cultural dels diumenges d'estiu ha estat seguit i celebrat pel bon treball dels organitzadors i per la forma lúdica de presentar entrevistes a personatges del món cultural, locals i de fora, tertúlies amb persones vinculades a la vida cultural de la vila, notícies culturals, petits treballs enregistrats per ells mateixos i que elaboraven amb molta cura a partir de textos d'obres de teatre o contes, imitacions, el concurs ALPEU DELACREU, i sobretot la participació d'esparreguerins opinant sobre temes que es proposaven, sempre vinculats a la vida cultural de la vila. Cal reconèixer que no és habitual trobar una colla de joves tan entregats i amb tanta animositat per a dur a terme una activitat intel·ligent, de risc i divertida que han tirat endavant amb el patrocini d'empreses que han aconseguit que els donessin suport.
Ells són: Gerard Bidegain, Paulina N'dong, Edmon Reynés, Núria Sàez, Queralt Sàez, Marc Suàrez
Les empreses: VINS CA N'ESTRUC - PASTISSERIA GRAU - PASTISSERIA FERRAN que han col·laborat cada diumenge i Terres Llunyanes, Paperaira, Lafargue, Troballes, Fotosistema, Espiral, Un Mos i més, El Campanar, Bindu restaurant, Tango, Amat strett boardstyle, Quetzal, Farmacia Florensa, TEATRE DE LA PASSIÓ en la gran final. Gràcies a tots.

ASSAJANT PITARRA

ASSAJANT PITARRA “Gatada” en deu actes i amb il·lustracions musicals en “el català que ara es parla”.
Autora Lluïsa Cunillé a partir de més de quaranta gatades de Serafí Pitarra. Interpretada per Manel González, Rosa Maria Margalef, Eloi Mestre, Albert Navarro, Núria Sáez. Direcció i dramatúrgia Carme Paltor, Carles Reynés, Toni Puig. Ajudantia Gerard Bidegain, Olímpia Sánchez, Carme Sánchez Enregistrament de psicofonies Xavier Galvis Veus psicofonies Gerard Bidegain, Pere Cuscó, Imma Muñinos, Carme Paltor, Ramon París, Quim Paulo, Toni Puig, Carles Reynés, Jaume Torruella. Assessorament musical Montserrat Castellví. Músiques Gloria a España (1863) Anselm Clavé, Himne de Riego (1820) Evaristo San Miguel, Cançó del lladre (popular), Les flors de maig (1858) Josep Anselm Calvé, Mariacaipirinha (2004) Carlihos Brown. Producció TRAMATEATRE
Tramateatre ha escollit Pitarra i Cunillé, dos autors catalans, per a commemorar el 70 aniversari de la Biblioteca d’Esparreguera, per deu motius: Un, ens agrada el teatre català. Dos, ens agraden els antics autors, sobretot si com Pitarra gaudeixen de popularitat i de bona ploma. Tres, ens agraden les joves dramatúrgies catalanes modernes. Quatre, si un escrivia gatades l’altra és una gata maula. Cinc, els dos saben com utilitzar la ironia, la parodia, la crítica i l’humor. Sis, d’autors catalans n’hauria d’estar la biblioteca plena. Set, el teatre i la literatura són indissociables. Vuit, Tramateatre i la Biblioteca també. Nou, allí hem aprés i hem crescut. Deu, haviem de dir, per molts anys Biblioteca! Benvinguda Biblioteca!
L’obra: Cinc caps de llista dels principals partits polítics de Catalunya queden tancats al Teatret mentre es proposaven a “Assajar uns textos de Pitarra” per llegir durant l’acte d’inauguració de la nova biblioteca a l’Ateneu.
Els autors: Lluïsa Cunillé torna a mostrar el seu interès per la recuperació i revisió de gèneres de la cultura popular i tradicional amb una mirada actual, però sobretot, personal. Escriu aquesta obra, que es va estrenar al Teatre Lliure l’any passat dirigida per Xavier Albertí, a partir de textos de més de 40 de les famoses “Gatades” de Serafí Pitarra. Serafí Pitarra és Frederic Soler, barceloní nascut el 1839 i mort el 1895. Va viure un dels períodes polítics més convulsos de la història del nostre país. Dramaturg, poeta i empresari teatral és el màxim representant del teatre romàntic català. Funda la societat Teatre Català, al Romea, de la qual n’és empresari. També conrea la poesia, tant la satírica com la culta, i és nomenat “mestre en gai saber” als Jocs Florals. És autor d’una basta quantitat de teatre paròdic i popularment conegut com a “Gatades”. La publicació tenia format de quadern i apareixia setmanalment. Les Gatades que tenien caràcter festiu, estaven escrites en vers i, en moltes ocasions, parodiaven altres obres i gèneres. Estan escrites en un lèxic familiar, que molestava sobretot als “Floralistes” (els erudits –molts d’ells relacionats amb els Jocs Florals– que volien donar tal grau de puresa a la llengua catalana, que la situava fora de la comprensió del poble, precisament per qui escrivien Pitarra i els seus amics). Frederic Soler va reivindicar durant tota la seva extensa trajectòria “el català que ara es parla”, que eliminava afectacions i els arcaismes que sovint amanien la literatura culta de l’època. Això fa que hi trobem castellanismes que avui en dia encara sorprenen ja que han estat radicalment bandejats de la nostra llengua. A “Assajant Pitarra” trobarem que hi apareix aquest català que defensava Pitarra, tan el del seu temps com el del nostre, mesclats amb la mateixa agudesa que ho estan els textos de Pitarra i Cunillé a tal punt que, en alguns moments, ens serà difícil diferenciar-ne l’autoria. En els textos seleccionats per la Cunillé es pot apreciar perfectament el pensament crític i satíric de mitjans del segle XIX, el qual l’espectador podrà comparar i assimilar al moment actual.

HIPOTÀLEM de raquel tomàs

Intèrpret: david sànchez direcció: andrea segura
monòleg per a actor i ninot-nen en 7 moments:
Es veia venir. Ho sabia. Directe, patós. Pràcticament estúpid. Sense saber-ne però semblava que mai hagués volgut anar tan endavant. No era estúpid, a aquella edat ningú és estúpid, és pot ser cruel però encara no estúpid. Encara era aviat. No era per cridar l’atenció perquè ningú el mirava. Toco-crema, caic-dol, tallo-sang, punxo-plor, acció-reacció, velocitat-més velocitat, més velocitat, més velocitat, més velocitat, més velocitat…Hi ho va fer. Avances i com més avances més ràpid i més ràpid i penses què passaria si deixés que la velocitat i les lleis de la física decidíssin per mi, si m’abandonés a la lògica de l’acció, tot en un segon, per intuició, no ho va pensar, la velocitat crida més velocitat. Preguntes amb resposta fàcil. Les mans enlaire, ulls tancats. Acció reacció, caiguda-plor, el plor crida més plor. El manillar clavat, sang, la sang crida més sang, molta, cremades, braç girat, el ferro estava rovellat? És igual. Sé com ha passat, però semblo l’únic. Accident? Els nens no són innocents diria jo, la primera caiguda, la primera vegada que un es veu per dins a través d’una ferida, hi ha carn i sang, poc més.