EL POEMA DE MONTSERRAT

El Poema de Montserrat (1956)

Autor: Josep Maria de Sagarra

Rapsodes: Jaume Boladeras, Josep Borràs, Josep Maria Brunet, Pere Cuscó, Eloi Mestre, Francesc Serra i Llàtzer Hidalgo.

Producció: Tramateatre

22.23.27.28.29 ABRIL 2012

21:00 h (dl.dv.ds.) 19:00 h (dg)

Teatret (Av. Francesc Macià 66)

"Avui que una ventada impenitent 

encongeix el perfum de la ginesta,

i és tan descolorit, de tan absent,

el meu domàs de festa,

dins una pau anònima i modesta

vull dir la meva fe sincerament.”

Així comença “El Poema de Montserrat”, del cèlebre poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Josep Maria de Sagarra. Un text publicat per primera vegada l’any 1956 on l’intel·lectual català feia un cant a la seva pàtria, adoptant la manera de l’èpica catalana que havia adquirit un punt àlgid el 1886 amb el “Canigó” de Mossèn Cinto Verdaguer. Un cant a la pàtria catalana contextualitzat en un moment convuls i de severa postguerra. Uns moments en els que tota mostra d’enaltiment i estima al que no era allò imposat oficialment era perillosa. Montserrat representa pel poeta molt més que un símbol religiós. A la Muntanya Sagrada és on hi plasma els seus anhels, les seves preguntes i hi llegeix la història d’una societat.

Des que l’Abat Oliba havia fundat el Monestir cap al 1025, Montserrat s’havia convertit en un punt de referència. La imatge de la Verge, bella i misteriosa, va fer disparar la devoció al santuari i la va escampar no només per Catalunya, sinó també per Espanya i, més tard, fins a les amèriques.

Sis veus solemnes, sis homes tan arrelats a Montserrat i els seus contorns com els versos que Sagarra escrigué l’any 1956, seran els protagonistes d’una lectura que ens traslladarà a temps remots, quan el perfum de les flors i la brisa lliscant sobre les pedres encara inspirava als pobles. Aquestes sis veus familiars, conegudes i amb experiència s’encarregaran d’apropar-nos unes reflexions que, de ben segur, compartirem amb l’autor.