dimecres, 26 de març de 2014

GUIMERÀSOUND: Què en diuen els espectadors?

Ens han fet arribar aquesta crítica de GuimeràSOUND, escrita per una alumna de l'Institut El Cairat d'Esparreguera. Aquí la teniu.
Recordeu que les darreres funcions seràn aquest divendres (21h) i diumenge (19h).
Us hi esperem!


BOCINS DE FOC
per Ginebra Cos

Versos, sons i silenci. Aquests tres elements són els que fan fluir l’espectacle titulat GuimeràSOUND, una combinació de so i poesia. Cinquanta-cinc minuts davant d’una veu excepcional, que et deixa atònit no només quan omple la sala, sinó també quan desapareix de sobte.
En aquest espectacle apareixen versos d’alguns dels poemes més dramàtics d’Àngel Guimerà, obra complexa en molts sentits. Però aquesta complexitat es redueix al mínim quan la veu de Gerard Bidegain pronuncia aquests versos; llença bocins de foc, onades xocants. La presència de Bidegain omple l’escenari i és per això que, tot i la gran simplicitat estètica de l’espectacle, l’obra capta l’espectador i en cap moment es produeix el buit.
Guimerà és un poeta tempestejant, d’una lírica encesa per passions, ja que la passió humana es converteix en l’eix principal de la seva producció teatral. Les paraules del poeta, a vegades, no ens són fàcils de desxifrar, ja que escriu amb una llengua molt viva i amb un lèxic complex. Amb tot això, el paper de l’actor potencia l’expressió de la ferocitat de la seva obra i, alhora, aconsegueix emmascarar la dificultat tècnica que hi podem trobar.
L’ona principal, la veu de Bidegain, es propaga juntament amb altres sons, diversos i intrigants, dels quals Juan Jurado n’és el responsable. A més a més, el piano del músic també és essencial en moments on la veu desapareix, quan els versos tempestius de Guimerà s’apaguen i es produeix un respir de calma.
Així doncs , GuimeràSOUND és una obra ideada per un músic i un actor que junts han mesclat versos i sons, generant un espectacle d’una gran potència que contrasta amb la senzillesa a priori de l’escenari.

Cap comentari: